Comprendre la simbologia del codi Aztec: Codis de barres 2D d'alta densitat per a transport i seguretat
El codi Aztec és un codi de barres 2D matricial inventat per Andrew Longacre, Jr. i Robert Hussey el 1995, i estandarditzat oficialment sota la norma ISO/IEC 24778. A diferència dels codis QR que tenen tres patrons a les cantonades, o Data Matrix que utilitza un límit en forma de L, el codi Aztec es construeix al voltant d'un patró central quadrat en forma de diana. Aquesta estructura permet als escàners òptics trobar i descodificar el codi ràpidament en qualsevol orientació, fins i tot amb una rotació extrema, sobre paper corbat, pantalles de mòbil o bitllets tèrmics.
Un dels majors avantatges del codi Aztec és la seva alta densitat de dades i eficiència. No requereix un ampli marge de seguretat blanc al voltant, permetent encaixar en dissenys físics reduïts. Un codi Aztec complet pot escalar fins a 32 capes i emmagatzemar fins a 3.832 dígits numèrics, 3.067 caràcters alfabètics o 1.914 bytes de dades binàries. A més, inclou una potent correcció d'errors Reed-Solomon, configurable del 5% fins al 90%, permetent escanejar bitllets danyats o ratllats amb facilitat.